Envoltats de les presses i les urgències. Un primer món on tot és regeix per la competitivitat i on en molts moments del dia el cervell està a punt d’explotar, vam prendre la decisió de fer un viatge per allunyar-nos de tot això. Perdre’s per paratges desconeguts i sobretot tant diferents és, sens dubte, una bona teràpia i un repte ple de nous estímuls.

         El 30 de novembre de 2005 iniciàvem el primer dels dos viatges que vam organitzar per a captar les imatges que han fet possible aquest llibre. Amb un equipatge lleuger, una càmera Nikon F 100, un cos de recanvi pel que pogués passar, dos objectius (un 80-200 i un 35-80) a més d’un gran angular, i a més a més, dos-cents rodets FUJI Reala de 100 ASA i cinquanta FUJI Superia de 800 ASA per a captar ambients nocturns, deixàvem enrere el lleganyós cel de Barcelona i preníem un vol de la companyia Reial Air Marroc amb destinació Douala, la ciutat bressol de l' infantesa de Samuel Eto'o, fill.

        A Samuel el coneix més de mig mon. És el felí camerunès: ràpid, àgil, atlètic, driblador, intel·ligent i golejador; un jugador que desperta la màgia i provoca la por dins l’àrea contrària; un botxí, hàbil com ben pocs, capaç de cintar inesperadament i, en un tres i no res, desfer-se de diversos defenses i batre al porter. Però a l' Àfrica, i més al Camerun, és quelcom més que un reconegut futbolista: és un ídol, un mite, un déu; la personificació de l’esperança, el retorn d'una nova etapa d’il·lusió i glòria que farà oblidar les penúries d’un poble sofert. És la reencarnació de Roger Milla, un noi-home capaç de fer vibrar les masses. És el renovat director d'orquestra de la festa del futbol, l'ànima i l'ídol de tota l'Àfrica.
        Però el reconeixement professional i l' èxit van fer-se esperar. Aquell nen pobre, que amb tan sols catorze anys va deixar els seus per a  forjar-se un futur a l’estranger, va haver de lluitar molt per tirar endavant. I se’n va sortir gràcies a la seva ambició, esforç, paciència i diligència.

        Arreu del Camerun es respira una forta passió pel futbol, per l'equip nacional i el seu astut davanter. La màgia del joc uneix a un país de més de dues-centes ètnies amb grans diferències culturals. Quan juguen els lleons indomables, sobrenom de l' equip nacional, les caòtiques avingudes i carrers de Douala i Yaoundé, es descolapsen, i tot resta buit i mut. Els bars,  les tavernes i els circuits s’omplen de gom a gom. La cervesa es beu com l’aigua i tots tenen els ulls clavats als televisors, tot esperant que Samuel Eto’o avanci el marcador.

        I si guanyen el partit; explotaran els cors, l'alegria col.lectiva es farà amb els carrers i les avingudes . Tot s’inundarà de balls, percussió, festa i disbauxa. Els camerunesos necessiten el futbol com l' aire que respiren. Tot i que, en la majoria dels casos, les circumstàncies els són adverses (camps d‘entrenament insuficients, atrotinats o amb la gespa massa alta, i pilotes -quan ho són- desinflades, velles, esquinçades o boterudes), comencen a practicar-ho de ben petits.