Envoltats de les presses i les urgències. Un primer món on tot és regeix per la competitivitat i on en molts moments del dia el cervell està a punt d’explotar, vam prendre la decisió de fer un viatge per allunyar-nos de tot això. Perdre’s per paratges desconeguts i sobretot tant diferents és, sens dubte, una bona teràpia i un repte ple de nous estímuls.

         El 30 de novembre de 2005 iniciàvem el primer dels dos viatges que vam organitzar per a captar les imatges que han fet possible aquest llibre. Amb un equipatge lleuger, una càmera Nikon F 100, un cos de recanvi pel que pogués passar, dos objectius (un 80-200 i un 35-80) a més d’un gran angular, i a més a més, dos-cents rodets FUJI Reala de 100 ASA i cinquanta FUJI Superia de 800 ASA per a captar ambients nocturns, deixàvem enrere el lleganyós cel de Barcelona i preníem un vol de la companyia Reial Air Marroc amb destinació Douala, la ciutat bressol de l' infantesa de Samuel Eto'o, fill.

        A Samuel el coneix més de mig mon. És el felí camerunès: ràpid, àgil, atlètic, driblador, intel·ligent i golejador; un jugador que desperta la màgia i provoca la por dins l’àrea contrària; un botxí, hàbil com ben pocs, capaç de cintar inesperadament i, en un tres i no res, desfer-se de diversos defenses i batre al porter. Però a l' Àfrica, i més al Camerun, és quelcom més que un reconegut futbolista: és un ídol, un mite, un déu...